
Bé amics, això s'acaba! Queden realment poques sessions fins que ens hàgim d'enfrontar al món globalitzat. El més important de tot és que quan arribi aquest moment no siguem una colla de robots que contestem el mateix a totes les preguntes i que reaccionem de la mateixa manera davant de qualsevol situació. És per això que en aquesta activitat final us demanaré
originalitat. Per estar segur que sabeu què vol dir aquesta paraula i que, per tant, fareu
un treball de conya, la primera prova que us demano serà la següent:
1a PROVA:
-Explica què volen dir les paraules plagi i original, i quina diferència hi ha entre elles.
-Per fer-ho pots servir-te del diccionari online de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), o qualsevol altre diccionari, enciclopèdia o recurs que trobis convenient (online o no), sempre i quan expliquis al treball quin d'ells has utilitzat.
Un cop superada la primera prova, vull que escolteu la cançó que hi ha penjada al bloc ( a dalt de tot, sota el titol del bloc) i, per què no us perdeu, us en transcric aquí la lletra:
Nos estáis obligando a sentir cada vez más odio. Odiamos porque amamos precisamente todo aquello a lo que aspiramos. Somos el resultado de lo que durante años habéis provocado, habéis alimentado. Hemos sido la mula paciente que mueve la noria, el burro de carga que carga y descarga. Hemos sido explotados de todas las formas y en todos los lugares. Bajo cualquier sistema: mano de obra, la mano que siempre sobra. La mano que se estrella contra nuestra boca y que nos hace callar a base de ostias. Ostia que nos dieron ostia que devolveremos. Así es nuestra vida si es que acaso esto es vida. Si vida se le llama a vivir de rodillas. Ya desde este mismo instante exigimos una vida, una vida que merezca la pena ser vivida. La de nuestros padres fue una vida de perros. La nuestra transcurre sin pena ni gloria. Venimos prestando demasiadas veces rostro a esta tragedia que habéis diseñado desde grandes despachos, macrocomisarías, desde esas prisiones donde estáis matando gente. Gente que lucha, gente que arriesga porque su vida no sea como lo ha sido hasta ahora. Nos estáis obligando a sentir cada vez más odio .A este mundo le bastan, le sobran casi tantas buenas intenciones como hijos de puta con nombre y apellidos. Que luego hablan de miedo. ¿De qué tenéis miedo?, ¿del lujo, del capricho, de los privilegios o más bien de perderlos?. Lo nuestro sí es miedo, es miedo a esta vida, es miedo al propio miedo. Es miedo al mañana. Lo que en definitiva es el miedo al día a día. En que vosotros ganáis, y nosotros perdemos el ojo por ojo de aquel pelotazo que nos dieron en la “mani” en la que defendíamos el puesto de trabajo que nunca tuvimos, que jamás nos dieron. Y siempre las mismas mentiras. El mismo discurso dominante. Esa infinita combinación de miseria que permite que cada vez sean más los camellos que logran pasar por el ojo de la aguja. Mienten, ¿quiénes son los que mienten?. Mienten quienes tienen el poder suficiente para hacerlo de forma permanente. Los de arriba dictan, los de abajo asienten. La democracia dura mientras dura la obediencia. Crece el rencor, aumenta la rabia, se agota la paciencia. Una conclusión hecha a modo de advertencia: que cada cuál llore a sus muertos. Nos estáis obligando a sentir cada vez más odio. Nos estáis obligando a sentir cada vez más odio... Cada vez más odio.
Ja sé que la cançó és una mica dura i amb un llenguatge... com ho diria... poc adequat per la classe (encara que el què vosaltres feu servir al pati és encara pitjor...) però és una font d'informació més. Ja veureu que de quasi totes les coses se'n pot treure informació, d'algunes més que d'altres, però de totes en podem treure alguna pista que ens permet anar més enllà de les aparences. És el què en diem investigació, i el primer pas per començar-ne una és fer-nos preguntes:
2a PROVA:

En aquesta prova us faré unes preguntes que contestareu amb les vostres paraules, recordant que la originalitat és la millor arma per vèncer l'enemic globalitzat.
-Quins motius et sembla que té el cantant per estar tant enfadat?
-Creus que la Jasmine i la Taslima comparteixen algun dels motius que has trobat? Quins?
-Pensa en el teu entorn. A casa teva, algun parent teu, a l'institut, al barri... Creus que hi ha gent que pot tenir els motius que has trobat a la cançó?
El neocolonialisme afecta principalment al món en vies de desenvolupament ja que el manté en la pobresa, però també afecta al primer món accentuant les distàncies entre rics i pobres. De manera que nosaltres només tenim una possibilitat, que és la de fer un consum responsable per tal d'acabar amb el neocolonialisme.

Quan arribi el moment d'actuar, quan et trobis davant d'uns texans que saps que ha cosit una noia, potser de la teva edat, que no pot parar de treballar ni per anar al lavabo; quan et trobis davant un jersei que s'ha fet a Mèxic, en una fàbrica on centenars de dones treballen tota la nit per acabar les peces que els seus caps els han manat fer, sinó no podran posar un plat a taula l'endemà... Quan arribi el moment, què faràs?
Aquesta pregunta no és per què la responguis aquí ni per què la presentis ara. Aquesta pregunta ja forma part de la teva primera missió real: l'enfrontament amb el món globalitzat!
Edavant, i sort!